Història 

Hem de considerar Vilanova de Prades en l'època primitiva com a lloc de pas per la seva situació estratègica i punt de contacte d'unes comarques amb unes altres. El nucli d'habitants d'aquest racó a redós de la Serra la Llena hom creu que seria reduït.

Per documents del s. XII sabem que Vilanova tenia un castell, no d'importància bèl·lica sinó principalment com a lloc de refugi per als qui hi passaven. Recordem que sovint els castells es construïen al llarg dels camins. S'ha de tenir present que el pas per Vilanova era obligat per a molta gent de les Altes Garrigues, de la Segarra, i per anar i venir del Priorat. 

Amb l'entrada dels sarraïns, és probable que molta gent de les nostres comarques marxés cap al nord de Catalunya i anés fins a les terres provençals i el Llenguadoc. Quatre segles més tard, amb la Reconquesta, aquest fenomen es tornà a produir, però aquest cop en sentit invers, i molta gent més enllà dels Pirineus tornà per repoblar les nostres terres de l'interior. Es movien recercant una major llibertat de treball i un règim de propietat més just, i això es trobava a la Catalunya Nova. Albert de Castellvell, gran personatge militar i de la noblesa, donà Vilanova per poblar a Pere d'Avellanes, i a Pere de Pinós, sacerdot, la mateixa dominicatura. Aquest fet tingué lloc al febrer de 1163. Al mateix temps, Pere de Naveta fa donació a Pere de Pinós de diferents propietats i béns que foren de Bernat de Barona, el Castell de Vilanova i altres terres de les muntanyes de Siurana.

Alguns pobladors compromesos amb els sarraïns van marxar i llavors es van afincar a la població altres nouvinguts. L'any 1324, Vilanova fou integrada al Comtat de Prades, quan Jaume II el creà a favor del seu fill Ramon Berenguer. Davant l'abundor d'aquest nom toponímic en el territori català, se li posà l'afegitó "de Prades" per evitar confusió i, al mateix temps, denotar la dependència del Comtat.

Heràldica cívica

El municipi de Vilanova de Prades disposa d'escut i bandera oficials.

Escut de Vilanova de Prades

Vilanova de Prades disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:

Escut caironat; d’argent, un castell de sable obert acostat de dos castanyers de sinople; el peu quarterat en sautor, primer i quart, d’or, quatre pals de gules; segon i tercer, d’atzur, sembrat de flors de lis d’or i amb un lambel de tres penjants de gules al cap. Per timbre, una corona mural de poble.

Bandera de Vilanova de Prades

Bandera apaïsada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida verticalment en dues parts, la primera, blanca, a l'asta, d'amplada 1/4 de la llargària del drap, amb el castell negre, de portes i finestres blanques de l'escut, d'alçària 3/8 de la del drap i amplària 5/24 de la llargària del mateix drap, al centre; i la segona, al vol, d'amplada 3/4 de la llargària del drap, quarterada en aspa, amb els triangles superior i inferior grocs, cadascun amb quatre pals vermells, i amb els triangles dels costats de color blau clar, amb un sembrat a portell de flors de lis grogues, d'alçada 1/12 de la del drap, cadascun dels triangles amb un çlambel modern vermell, d'amplada 1/5 de llargària del drap i d'alçada 1/20 de la del drap, sobreposats al sembrat i situats a 10/27 de la vora superior, el primer a 5/16 de la vora de l'asta i el segon a 1/15 de la vora del vol.